En aquest post que volem compartir amb vosaltres posem a la vostra disposició un estudi independent realitzat per IFTS (Institut de la Filtration et des Techniques Séparatives; www.ifts-sls.com; reconegut com un dels laboratoris acreditats independents, líders en mitjans de filtratge a tot el món), sobre el rendiment i resultats de diferents mitjans filtrants que ens podem trobar actualment al mercat.
Amb vista a analitzar un mitjà de filtratge, hi ha tres factors importants a valorar:
- FILTRACIO MECÀNICA
- REACCIONS D’ADSORCIÓ (No confondre amb absorció)
- RENDIMENT AMB COAGULACIÓ I FLOCULACIÓ
(*)L’estudi que ens ocupa es refereix únicament al rendiment de la filtració mecànica.
Els diferents tests es van realitzar amb mitjans de filtratge nets . Cal tenir en compte que els bacteris afecten negativament el rendiment de la filtració mecànica provocant canals preferents, cosa que perjudica la qualitat de l’aigua que torna a introduir-se a la piscina.
Els mitjans de filtratge analitzats en aquest estudi són els següents:
- AFM® Dryden Aqua, Scotland.
- Sorra de sílice del magatzem de Leighton Buzzard; Regne Unit.
- Astralpool , vidre triturat, Espanya.
- Bioma , vidre triturat, Espanya.
- EGFM de DMS, vidre triturat fabricat per implosió, Regne Unit.
- Garofiltre , vidre triturat, França.
- Vitrosphere , boles esfèriques de vidre, Alemanya.
TEST Nº1, EFICIÈNCIA EN RETENCIÓ DE MIDA DE PARTÍCULES
Aquesta vegada destaca la capacitat de l’AFM, fins a 4,5 micres o de la sorra de màxima qualitat (8 micres). Per contra, Bioma i sobretot Vitrosphere són els que obtenen pitjors resultats.
TEST Nº2, DIFERENCIAL DE PRESSIÓ DAVANT DE MASSA INJECTADA
S’injectaren partícules ISO CTD a l’aigua del procés per testar la capacitat dels diferents mitjans per retenir les partícules de l’aigua. Quan les partícules es retenen de la suspensió, la pressió s’ha d’incrementar gradualment al medi de filltrat fins que eventualment es bloquegi.
Només l’AFM® i la sorra van ser capaços de bloquejar-se. La resta de mitjans de filtratge analitzats van permetre que les partícules travessessin el medi per tornar a l’aigua del procés.
Com podem suposar, l’habilitat de retenir partícules d’un medi filtrant és molt important en qualsevol sistema de filtració. De fet, en sistemes d’aigua potable i piscines on la malaltia de criptosporidiosi suposa un risc significatiu, els filtres han de ser estables i capaços de retenir paràsits. en aquest cas, només la sorra i l’AFM van ser capaços d’oferir una barrera de filtració estable.
TEST Nº3, EFICIÈNCIA EN RENTATS A CONTRACORRENT
La quantitat de material expulsat durant un temps determinat de rentat , es va mesurar amb tots els mitjans de filtrat. Les dades del gràfic confirmen una eficiència en rentades del 97% per a l’AFM® i la sorra. El Garofiltre va ser el vidre triturat més proper amb un 93%, seguit del d’Astralpool amb un 92% i EGFM amb un 88%.
El que es reté en un filtre deu també poder sortir. Si això no passa, la matèria orgànica retinguda estarà subjecta a un metabolisme bacterial, podent provocar una biocoagulació del mitjà de filtratge a causa dels alginats segregats pels bacteris i per les capes de biofilm mineralitzat, la qual cosa afectarà directament la qualitat aigua.
CONCLUSIÓ
En vista dels resultats obtinguts, l’AFM ha estat el mitjà de filtratge amb millor rendiment entre tots els analitzats, fins a un 40% superior a la sorra analitzada i dues vegades superior al vidre filtrant més proper. A més, podem determinar que el rendiment de la sorra analitzada (de màxima qualitat) és més eficient que la resta de vidres filtrants. (veure gràfics 1 i 2)
També hem de destacar que tots els vidres filtrants analitzats van fallar al test de massa injectada arribant a descarregar aigua sense filtrar, de nou a l’aigua del circuit de la piscina, sense tenir una eficient barrera contra, per exemple, els paràsits criptosporidium, bacteris i/ o matèria orgànica. (veure gràfic 3)
Igualment, cap dels vidres triturats analitzats no van aconseguir rentar-se en 6 minuts. El millor va retenir un 8% de sòlids i el pitjor un 20%. Això es tradueix en una despesa d’aigua significativament més gran per als rentats i una necessitat més gran de clor a causa de la matèria orgànica retinguda. (veure gràfic 4)
