Avui volem compartir amb vosaltres els diferents mitjans de filtratges per a piscines que ens podem trobar al mercat. La utilització d’un mitjà o un altre tenen uns avantatges i desavantatges que a continuació detallem.
És important conèixer cadascun ja que el mitjà de filtració és el cor del sistema de la depuració d’una piscina. Com més eficaç és el mitjà de filtratge, menys productes de desinfecció i de regulació del pH seran necessaris i, en conseqüència, menys subproductes de desinfecció (SPD) nocius per a la salut tant a l’aigua de la piscina com a l’aire.
Els mitjans de filtratge més utilitzats en l’àmbit de les piscines, tant residencials com d’ús públic, són els següents.
Sorra de sílex (sílice)
La sorra de sílice és el mitjà de filtrat més habitual a la majoria de filtres instal·lats en piscines. Els filtres més grans, com per exemple els que s’apliquen en piscines públiques, inclouen capes de sorra de diferent granulometria. La de més gruix es col·loca a
el fons del filtre fins a cobrir el col·lector i, gradualment, les de granulometria menor, a la part superior. D’aquesta manera s’obté una bona filtració i, en el moment de fer una contra rentada del filtre, una millor fluïdificació.
El sílex és un mitjà de filtratge mecànic que, gràcies a la porositat dels seus grans, és capaç de realitzar una bona filtració. Tot i això, a causa de la seva superfície porosa resulta un lloc ideal per a la proliferació de bacteris. Per això, el sílex no és bioresistent i al cap d’un temps es contamina formant l’anomenat biofilm. Aquest biofilm endureix el sílex i genera canals preferents per on l’aigua pot passar directament a través del filtre sense haver-se filtrat.
Quant a la capacitat d’eliminar les partícules retingudes al filtre durant l’acció del rentat, el sílex elimina aproximadament un 97% de les mateixes. Per poder obtenir aquest resultat cal expandir el llit filtrant un 15-20% i per això la velocitat de rentat deu ser entre 50 i 60 m3/m2/h. Segons diferents estudis realitzats amb una de les sorres de sílice de millor qualitat del mercat, els resultats podrien variar de manera considerable si la sorra de sílice no fos de la qualitat i granulometria adequada.
El sílex s’obté de les pedreres de sorra de sílice i no es considera un producte ecològic, ja que no és un producte reciclat.
Vidre reciclat
El material filtrant a base de vidre sí que és un producte reciclat i, per tant, ecològic. El seu pes específic és inferior a la sorra de sílice i necessita un cabal menor per al contrarentat (45 m3/m2/h) amb el consegüent estalvi en aigua (sempre que la mida i la forma dels grans siguin uniformes).
Hi ha grans diferències entre els diferents mitjans filtrants de vidre. Els que no estan activats actuen com un mitjà de filtratge purament mecànic, mentre que el que està activat amb una potent càrrega negativa té la capacitat d’adsorber ions de càrrega positiva com a radicals d’oxigen, partícules floculades i substància orgànica amb càrrega bipolar. La càrrega negativa impedeix també que els bacteris puguin proliferar sobre la superfície del vidre, evitant per això la formació del biofilm.
També varia de manera notòria la granulometria, la forma i l’esfericitat i la puresa dels diferents vidres. Com més uniformes siguin els grans de vidre millor serà el rendiment del filtratge. No obstant això, hi ha vidres que contenen arestes i escates, així com pols de vidre, que empitjoren la capacitat de filtració i suposen alhora un perill per ser un producte tallant. El trencament de col·lectors d’un filtre podria causar el contacte d’aquest vidre amb els banyistes, amb el risc que comporta.
Segons estudis realitzats a l’institut francès IFTS (Institut de Filtració de Tecniques Separatives), la majoria dels vidres existents al mercat, a una velocitat de filtratge de 20m3/m2/h, no superen la sorra de sílice, sent únicament capaç de retenir entre el 73 i el 95% de les partícules d’entre 25 i 40 micres. Només va haver-hi un mitjà que va superar el rendiment de la sorra aconseguint filtrar un 95% de 4 micres.
A excepció d’un dels mitjans de filtració, tampoc en eficiència d’expulsió de partícules a les rentades els vidres superen la sorra, quedant-se entre un 88% i un 93%
Tota substància que queda retinguda al filtre sense poder ser expulsada al contrarentament generarà un hàbitat per als bacteris en què puguin proliferar.
La vida útil del vidre filtrant de millor qualitat supera la vida de la sorra de sílice.
Zeolites
Les zeolites (o ceolites) són minerals aluminosilicats microporosos la filtració dels quals, igual que la sorra, és mecànica. Destaquen per la capacitat d’adsorber partícules entre 5 i 10 micres, però també adsorbeixen amonis i matèria orgànica. Aquests porus, però, proporcionen un hàbitat idoni per a la proliferació de bacteris. Al cap d’un temps el rendiment es veu empitjorat i cal un tractament de xoc per intentar recuperar el medi filtrant.
La vida útil de les zeolites és aproximadament la meitat que la de la sorra, també pel fet que és un material més tou.
Diatomees
Les diatomees són éssers microscòpics fossilitzats que actuen com a agents filtrants amb una elevada capacitat en treballar com a microesponges, en les quals es queda la brutícia, permetent el pas de l’aigua neta. La seva aplicació com a material filtrant s’aconsegueix molint aquestes restes fòssils a una certa mesura per crear terra de diatomees.
Aquest material filtrant no es pot fer servir en filtres de pressió convencionals, i el seu ús està restringit als filtres del mateix nom. Incorporen panells que serveixen de suport per a la diatomea. Els microporus retenen les partícules de laigua fins que queden saturats i, al contrari de la sorra, el vidre o les zeolites no es pot contrarentar per tornar a recuperar el seu estat inicial. Durant el contra rentat s’expulsa la diatomea al desguàs i es perd per complet, per la qual cosa caldrà una nova aportació de diatomees al filtre.
L’inconvenient d’aquest mitjà de filtratge és l’elevat cost de renovació després de cada rentat, així com la dificultat de vessar la diatomea. Com que no és un producte biodegradable hi ha problemes per abocar l’aigua de contrarentat. Tampoc no és compatible amb floculants o coagulants, per la qual cosa la seva màxima capacitat de filtració es queda limitada a 4-5 micres.
Filtres de cartutx
Els filtres de cartutx amb una capacitat de filtració d’aproximadament 20 micres són, juntament amb els filtres de pressió (sorra, vidre o zeolita), els filtres més habituals a piscines privades. El seu funcionament es basa en l’ús de cartutxos reemplaçables, d’una
vida útil limitada (normalment al voltant de 6 mesos o un any).
A diferència dels filtres de sorra o els de diatomees, el contrarentat no es pot efectuar amb la bomba, sinó extraient el cartutx del filtre de manera manual i netejant-lo amb el raig a pressió d’una mànega. El cartutx no és compatible amb floculants ni coagulants.
Conclusió
Conèixer els diferents tipus de medis filtrants és fonamental no només per millorar el procés de tractament de l’aigua de la piscina, sinó també per aconseguir millores saludables i mediambientals.
Font: ASOFAP
